orquestra nacional de frança - daniele gatti

Quina bufera que tenen els francesos que fan sonar les seves musiques el doble de fort de les majories d’orquestres que venen per aquest paratges. Sense conyes, una orquestra magnifica conjuntada per un mestre com Daniele Gatti i que la fa sonar en quasi totes les interpretacions com si allo que escoltes fora una cosa excepcional i te la fa sonar una mica diferent encara que hagis escoltat la peça dues-centes vegades. En el preludi i mort d’amor d’Isolda, s’ha produït la catarsi dins meu per la extraordinària qualitat de la interpretació barrejada amb la infinita sentimentalitat de la musica i amb les meves capacitats relaxatives gracies al ioga que practico fa uns quants anys, per deu minuts el nen flotava i flotava, una passada i... sense pastilles.

CONCERT - ORQUESTRA NACIONAL DE FRANÇA - DANIELE GATTI - 2013 - 10/10 - Verdi, Wagner

behind the candelabra

HBO la millor productora del moment es gasta el diners per revestir amb tota propietat la vida d’una de les persones més exageradament pomposes de l’historia del espectacle, Liberace, magníficament interpretat per Douglas, personatge polièdric i altament repugnant, la contrapartida està en mans de Damon, l’amant de poques llums. Vestuari i decoració per xisclar a moltes de les escenes, el kitsch en estat de gloria mai vist com en aquest film, tan desagradable en molts moments per el tipus de vides que explica. Un plaer que ens acostin vides de la historia del espectacle amb obres de tanta seriositat i qualitat com aquesta.

BEHIND THE CANDELABRA - 2013 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt1291580/?ref_=fn_al_tt_1

quartet

El perquè Dustin Hofman ha volgut dirigir aquest film és un misteri per descobrir. No es que la pel•lícula no es vegi amb complaença amable, però esta feta en base d’uns pilars ja coneguts i del tot predictius. Coses sorprenents com veure a la Dame G. Jones interpretant un paper de cantant d’òpera retirada, i perquè tota la pel•lícula te l’acció en una residencia de musics de la lírica, i com a cosa curiosa tots els que hi surten son autèntics musics en la seva fase de retir per haver arribat a la vellesa sense gaires recursos. Al acabar la pel•lícula junt amb els títols de crèdit apareixen els actors en el paper en el film i al costat una fotografia antiga amb el títol del rol que havia cantat. Una coproducció de la BBC amb la Decca. Maggie Smith, esplèndida com sempre i amb ganes de que surti més del que ho fa en aquesta obra. Una preciosa fotografia tant per retratar arrugues facials il•lustres i estimades així com la preciosa verda campanya anglesa.

QUARTET - 2012 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1441951/

concertgebouw, 125 aniversari

Una mica amb decepció per el programa d’aquest aniversari, ja que degut a la solvent economia d’aquest país esperava una mica més de glamour i espectacle, tampoc han anat a fer la confecció d’un programa potent i engrescador. S’han conformat amb una mica del de sempre per quedar bé. Pel que es veu en el programa la cantera de compositors holandesos es ben minsa, el que més m’ha interessat veritablement ha estat els vídeos que posen els de la retransmissió entre peça i peça. Veure la sala com a palau de congressos dels botxins hitlerians, veure la Victoria de los Angeles entre Louis Armstrong i Johnny Halliday i la sala acollint campionats de boxa amb tota l’audiència fumant és un interessant document. Quin fart de pujar i baixar escales que fan els solistes cada vegada que van a saludar, em sembla prou incongruent. En Hampson cada vagada m’agrada menys i la família real em fa vomitar. Aquest ha estat també un Achim-Danke

CONCERTGEBOUW, 125 ANIVERSARI - 2013 - 6/10 - Royal C.Orchestra - M. Jansons - T. Hampson, J. Jansen, L. Lang

carousel at lincoln center

Quin regal aquest Achim-Danke! El musical de Rogers que prefereixo, mostrat de manera esplèndida per un equip musical i artístic de qualitat quasi tocant a la perfecció, potser mai ha estat interpretat per una orquestra de la categoria de la New York Philarmonic i per un baríton del pes vocal de Nathan Gunn. Aquesta gent saben com fer una versió concert i que no estiguis davant uns estaquirots com estan els de casa nostra. D’aquesta obra en van fer cinc funcions els últims dies d’hivern d’aquest mateix any. Un plaer de poder veure aquest espectacle que encara esta calent, calent. Això, el que dic un plaer ben gran. I com sempre emoció a tope amb aquest argument de fantasmes, premonició de Ghost. CAROUSEL AT LINCOLN CENTER - 2013 - 9/10 - NY Philarmonic - Rob Fischer, John Rando - Kelli O'Hara, Nathan Gunn, Stephanie Blythe

tony awards 2013

Com deia Hitchcock ni nens, ni gossos ni Charles Laughton. A la gala d’aquest any menys el Laughton hi ha de tot, sobre tot criatures. No es pot fer una gala amb la meitat de les intervencions musicals interpretades principalment per nens i nenes xisclaners i sobreexcitats. Herodes come back please. El numero de presentació però molt bo com sempre professionalitat i talent a dojo. TONY AWARDS 2013 - 2013 - 6/10 - New York , Radio City Music Hall.

georges méliès, la magia del cinema

No soc gaire amable amb les exposicions dedicades a directors de cinema però he de reconèixer que si son mostrades com ho fa CaixaForum (Chaplin, Fellini, Mèliés) me la tinc que embeinar, ja que es trenquen el cap per fer entenedora la feina del artista encara que no es vegi en el seu mitja habitual: una cambra fosca i una projecció sobre un llençol blanc. Sens dubte el geni i el enginy de Mèliés es enorme, inabastable i genial. La mostra t’ho fa viure àmpliament amb elegància didàctica, no hi ha manera millor, oi? EXPO - GEORGES MÉLIÈS, LA MÀGIA DEL CINEMA - 2013 - 8/10 - CaixaForum

maynila

Un clàssic del cinema filipí, summament influenciat pel neorealisme italià i en especial per l’època (1975) per Pasolini, més de dues hores llargues de projecció fa la visió del film, de caire experimental, una mica feixuga, clar que la tragèdia implícita en la vida del protagonista, personatge a la manera de Shakespeare mou un engranatge de personatges satèl•lits que van fent avançar l’historia fins un clímax totalment teatral de tràgica dramatúrgia. Els quasi quaranta anys que te el film potser se’ls hi noten en la estètica i manera de realitzar però el contingut està més vigent que mai: corrupció, injustícies socials i màfies contraposades a bondat de molta gent de vida senzilla i honesta a pesar del infortuni d’haver nascut en un lumpen demogràfic com és Manila. MAYNILA - 1975 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt0073363/?ref_=fn_al_tt_1